images

El mes de setembre d’enguany, COMA ha participat en el curs internacional sobre “Lideratge públic per a un desenvolupament amb igualtat”, organitzat per la Economic Commision for Latin America and the Caribeean de Nacions Unides (CEPAL–United Nations), i amb la col·laboració d’AECID.

Aquest curs, celebrat a Montevideo (Uruguai), va acollir una trentena de líders públics que, procedents de 14 nacionalitats diferents, tingueren la possibilitat de reflexionar entorn els estils de lideratge públic necessaris per implementar una estratègia de canvi estructural amb igualtat a la regió.

Llegir més →

foto 005

Estem convençuts que la suma multiplica. I un clar exemple n’és la nostra aposta per ProBadia Lab, una iniciativa pionera al nostre país per tal que les persones en situació de desocupació puguin refer els seus vincles amb el mercat laboral.

És per això que volem mostrar el nostre agraïment a tots aquells actors del territori que, amb el seu compromís i know how, estan apostant per ProBadia Lab, col·laborant a les diverses fases d’aquest projecte, compartint iniciatives, continguts i oportunitats per multiplicar les capacitats de resposta a aquest repte social.

Llegir més →

042

Des de COMA, tenim el plaer de presentar el llançament del web de ProBadia Labuna iniciativa pionera al nostre país per tal que les persones en situació de desocupació puguin refer els seus vincles amb el mercat laboral.

Com ja comentàvem en un dels nostres postsProBadia Lab és una iniciativa que s’emmarca en l’empeny de COMA per fer-se les millors preguntes i donar-hi les millors respostes. I ho volem fer a partir de noves fórmules d’innovació social més ajustades a la realitat de cada territori, de cada col·lectiu i de cada persona. Perquè ha arribat el moment d’aturar-se per repensar-nos, prendre impuls i continuar.

Llegir més →

L’Ajuntament de Badia del Vallès i COMA han posat en marxa ProBadia Lab, una iniciativa capdavantera al nostre país per tal que les persones en situació de desocupació puguin refer els vincles amb el mercat de treball.

Com ja explicàvem al nostre anterior postProBadia Lab és una iniciativa que s’emmarca en l’afany de COMA per fer-se les millors preguntes, per donar les millors respostes possibles. I ho volem fer a partir de noves fórmules d’innovació social més ajustades a la realitat de cada territori, de cada col·lectiu i de cada persona. Perquè ha arribat l’hora d’aturar-se per repensar-nos, prendre impuls i continuar.

Si vols formar part d’aquesta iniciativa o saber-ne més, no t’aturis aquí, contacta’ns ainfo@wearecoma.com o truca’ns al 933 943 352.

Carles Adamuz

Director de COMA

Print ComaLabs

LOGO PROBADIA

L’Ajuntament de Badia del Vallès i COMA han posat en marxa ProBadia Lab, una iniciativa capdavantera al nostre país per tal que les persones en situació de desocupació puguin refer els vincles amb el mercat de treball.

Davant d’un context actual marcat per una baixa ocupabilitat i una alta desocupació, ProBadia Lab parteix d’un estudi exhaustiu dels col·lectius que pateixen aquesta situació al territori, i es converteix en una estratègia d’actuació on el quart sector i les persones en situació d’atur treballen conjuntament a través de tècniques innovadores de cocreació amb l’objectiu compartit de trobar sortides viables a aquesta problemàtica socialment compartida.

Llegir més →

Exit

L’afectació més greu del context econòmic actual és, sens dubte, l’alt nivell de desocupació assolit. En aquest sentit, les taxes d’atur han impactat de ple en el benestar social, al qual no només li ateny un conjunt de factors necessaris per a una qualitat de vida digna sinó que també fa referència a uns altres que afecten, directament o indirecta, la sortida de la crisi.

L’agreujament del benestar ha esdevingut un problema social amb repercussions col·lectives i, per tant, no només incideix en les persones desocupades, sinó que afecta a les ocupades, i també als agents socials i econòmics, a l’administració pública i al sector empresarial, els quals conviuen en un mateix territori. Llegir més →

cohesion

La desocupació és un factor rellevant a l’hora d’explicar els processos d’exclusió social i el seu impacte no s’entén en termes d’extensió relativa sinó en termes d’intensitat i, sobretot, en termes absoluts.

L’enorme deteriorament de la cohesió social patit els darrers anys, amb un increment notable dels processos d’exclusió i amb una expansió significativa de les situacions de precarietat, exigeix una reacció col·lectiva que inverteixi les tendències. Una reacció proactiva que persegueixi refer el vincle de les persones desocupades amb l’entorn laboral, però que també permeti de recuperar totes aquelles competències que s’han perdut pel camí.

Llegir més →

hand discriminating black goldfish

L’actual context econòmic no només ha palesat la baixa efectivitat de les polítiques actives d’ocupació en la creació de nous llocs de treball, sinó que també ha evidenciat el distanciament entre els temps i les velocitats en què es mou l’administració i aquells de què disposa la persona desocupada.

Molt sovint, les opcions públiques han plantejat unes solucions –a mig o llarg termini– desajustades de la realitat de determinats perfils de desocupació que necessiten solucions a curt termini en un mercat laboral erm i estancat.

Llegir més →

GET-ON-THE-BALCONY-2

Els lideratges públics, si volen ser ètics i eficaços en el seu exercici, necessiten entendre un entorn en evolució constant i saber discernir i aprofitar les tendències en la seva complexitat.

Un lider ha de sortir de la sala de ball en què es troba i pujar al balcó per veure amb perspectiva l’activitat febril que s’hi desenvolupa. Perquè el lloc des d’on es mira i la forma en què es mira el context configuraran després les decisions i accions que s’implementin.

Sense aquesta capacitat diagnòstica d’entendre el context, resulta improbable escollir el millor estil de lideratge i, en conseqüència, dissenyar estratègies de poder intel·ligents que combinin de la millor forma possible els diversos recursos disponibles.

Llegir més →

soft-vs-hard

Tal i com comentàvem en l’anterior article, l’ús d’un estil concret de lideratge està condicionat per un determinat context.

Els lideratges, per tal d’assolir els seus objectius –ja siguin de tipus transformacional, incremental o de manteniment de l’statu quo–, poden recórrer a la utilització de recursos de poder tou (estil de lideratge transformacional) o de poder dur (estil de lideratge transaccional), o a una combinació d’ambdós recursos (estil de lideratge pragmàtic).

Hi ha líders transformacionals que varen fer servir principalment un estil transaccional (Lyndon Johnson), líders transformacionals que utilitzaren fonamentalment un estil transformacional (Roosevelt), líders de “statu quo” amb un estil transaccional (Eisenhower), i líders incrementals amb un estil transformacional (Clinton).

Llegir més →