Tal i com comentàvem en l’anterior article, l’ús d’un estil concret de lideratge està condicionat per un determinat context.
Els lideratges, per tal d’assolir els seus objectius –ja siguin de tipus transformacional, incremental o de manteniment de l’statu quo–, poden recórrer a la utilització de recursos de poder tou (estil de lideratge transformacional) o de poder dur (estil de lideratge transaccional), o a una combinació d’ambdós recursos (estil de lideratge pragmàtic).
Hi ha líders transformacionals que varen fer servir principalment un estil transaccional (Lyndon Johnson), líders transformacionals que utilitzaren fonamentalment un estil transformacional (Roosevelt), líders de “statu quo” amb un estil transaccional (Eisenhower), i líders incrementals amb un estil transformacional (Clinton).