Els lideratges públics, si volen ser ètics i eficaços en el seu exercici, necessiten entendre un entorn en evolució constant i saber discernir i aprofitar les tendències en la seva complexitat.
Un lider ha de sortir de la sala de ball en què es troba i pujar al balcó per veure amb perspectiva l’activitat febril que s’hi desenvolupa. Perquè el lloc des d’on es mira i la forma en què es mira el context configuraran després les decisions i accions que s’implementin.
Sense aquesta capacitat diagnòstica d’entendre el context, resulta improbable escollir el millor estil de lideratge i, en conseqüència, dissenyar estratègies de poder intel·ligents que combinin de la millor forma possible els diversos recursos disponibles.