Pujar al balcó (o la intel·ligència contextual dels lideratges)

per ⋅ Deixa un comentari
GET-ON-THE-BALCONY-2

Els lideratges públics, si volen ser ètics i eficaços en el seu exercici, necessiten entendre un entorn en evolució constant i saber discernir i aprofitar les tendències en la seva complexitat.

Un lider ha de sortir de la sala de ball en què es troba i pujar al balcó per veure amb perspectiva l’activitat febril que s’hi desenvolupa. Perquè el lloc des d’on es mira i la forma en què es mira el context configuraran després les decisions i accions que s’implementin.

Sense aquesta capacitat diagnòstica d’entendre el context, resulta improbable escollir el millor estil de lideratge i, en conseqüència, dissenyar estratègies de poder intel·ligents que combinin de la millor forma possible els diversos recursos disponibles.

Llegir més →

Estils de lideratge en contextos d’innovació accelerada (II)

per ⋅ Deixa un comentari
soft-vs-hard

Tal i com comentàvem en l’anterior article, l’ús d’un estil concret de lideratge està condicionat per un determinat context.

Els lideratges, per tal d’assolir els seus objectius –ja siguin de tipus transformacional, incremental o de manteniment de l’statu quo–, poden recórrer a la utilització de recursos de poder tou (estil de lideratge transformacional) o de poder dur (estil de lideratge transaccional), o a una combinació d’ambdós recursos (estil de lideratge pragmàtic).

Hi ha líders transformacionals que varen fer servir principalment un estil transaccional (Lyndon Johnson), líders transformacionals que utilitzaren fonamentalment un estil transformacional (Roosevelt), líders de “statu quo” amb un estil transaccional (Eisenhower), i líders incrementals amb un estil transformacional (Clinton).

Llegir més →

Estils de lideratge en contextos d’innovació accelerada (I)

per ⋅ Deixa un comentari
bigdata

Per tal d’entendre amb una mica més de claredat els lideratges contemporanis, resulta oportú abordar la reflexió envers els diferents estils de lideratge en funció de les aptituds i els recursos de poder més rellevants que els líders públics tenen al seu abast en el context d’innovació accelerada com el d’avui.

És per això que una primera anàlisi –d’aquesta sèrie d’articles sobre el tema– se centrarà en la distinció teòrica bàsica que existeix entre els principals estils de lideratge (transaccional, transformacional, pragmàtic) que configuren avui el paradigma dominant i que, entre d’altres, ha abordat abastament Joseph S. Nye, politòleg i professor de la John F. Kennedy School of Government de Harvard.

Llegir més →