La desocupació és un factor rellevant a l’hora d’explicar els processos d’exclusió social i el seu impacte no s’entén en termes d’extensió relativa sinó en termes d’intensitat i, sobretot, en termes absoluts.
L’enorme deteriorament de la cohesió social patit els darrers anys, amb un increment notable dels processos d’exclusió i amb una expansió significativa de les situacions de precarietat, exigeix una reacció col·lectiva que inverteixi les tendències. Una reacció proactiva que persegueixi refer el vincle de les persones desocupades amb l’entorn laboral, però que també permeti de recuperar totes aquelles competències que s’han perdut pel camí.
Amb un context complex com l’actual, amb alts índex d’atur i amb baixa reactivació econòmica, la descohesió no ajuda a millorar la situació. Ans al contrari, perpetua una situació precària que desgasta lentament les persones més perjudicades per la llarga recessió.
Aquest escenari, però, planteja una oportunitat: el capital social és encara prou fort; i, en conseqüència, cal que les relacions de reciprocitat i interdependència mútua entre els diversos actors implicats en l’àmbit de l’ocupació –administració, empreses, tercer sector– es reforcin des del consens, agafin impuls i generin noves formes de treball col·laboratiu i cocreatiu, amb una implicació activa de la persona desocupada, situada al centre de qualsevol actuació.
Com dèiem en l’anterior post, estem convençuts que les fórmules d’ahir ja no donen respostes a la nova realitat. I és per això que plantejar un nou escenari de relacions que creï noves àrees d’oportunitat esdevé l’única solució per capgirar la tendència actual i produir transformacions socials positives per a tothom en un territori socialment sostenible.
Perquè, sens dubte, la suma d’esforços multiplica les capacitats de resposta a un problema. I ara és el moment de caminar junts en una mateixa direcció per trobar, des de nous sistemes d’innovació social, vies d’oportunitat. Compassadament. I des d’allò possible. Encara més.
0
0
0
0
