Durant les darreres dues o tres dècades fins avui s’han produït canvis rellevants per al desenvolupament de les polítiques locals de joventut al nostre país. La majoria de municipis del territori català s’han incorporat a aquest sector de les polítiques públiques consolidant aquest àmbit com un espai fonamental d’intervenció, no només per al desenvolupament d’aquest grup, sinó també pel benestar de la ciutat en general. Tanmateix, el col·lectiu de joves, que representa segons les darreres dades el 15,5% de la població total, s’ha posicionat com un dels grups d’edat amb un risc més alt d’exclusió social, sobretot des de començaments de la darrera crisi econòmica.
Per tal de resoldre la problemàtica a Catalunya, i amb el finançament de la Unió Europea, es va decidir d’impulsar polítiques actives en l’àmbit laboral que tenen la intenció d’ajudar la població inactiva de joves –que representa un 44,4% del total poblacional– a trobar feina o bé a seguir formant-se professionalment. No obstant això, tot i que es comptava amb un pressupost de 4.385 milions d’euros, les darreres dades mostren que un de cada quatre joves catalans es troba avui en situació de desocupació –la majoria sense ser beneficiaris de cap tipus de prestació econòmica–. Així mateix, els ingressos del col·lectiu han patit una davallada de 206 euros mensuals per personal, bo i situant-se en 872 euros segon les darreres dades, i el risc de pobresa ha crescut 10 punts percentuals, arribant a més d’un 25%. A més, la taxa de temporalitat i ocupació a temps parcial ha augmentat i s’ha produït un decreixement en la qualitat del treball.
Pel que fa a l’educació, el nostre país compta amb un dels índexs d’atur universitari més elevats de la Unió Europea, tot i que des del 2005 la despesa pública per alumne en ensenyament universitari públic s’ha vist reajustat en gairebé un 30%. En l’àmbit de l’habitatge, els joves també es troben amb més dificultats: degut a l’augment dels preus del lloguer, la taxa d’emancipació domiciliar se situa gairebé als 24 anys, encara que gran part de casos esdevingui imprescindible de compartir habitatge.
Davant l’evidència empírica de les dades, les Nacions Unides considera fonamental que el col·lectiu juvenil sigui incorporat en el disseny i la presa de decisions de les futures polítiques públiques. En aquest sentit, els ens locals han de fomentar la promoció de la participació activa d’aquest grup, ja que no només obtindran resultats positius en la difusió i promoció de les noves estratègiques, sinó que també en milloraran l’eficàcia: es comptarà amb el potencial i la capacitat d’aquest col·lectiu per contribuir a donar solució als diversos reptes que hi ha per davant i que, de ben segur, ens cal fer front.
0
0
0
0
