En el nostre article anterior, assenyalàvem que els lideratges públics han d’estar amatents a la seva capacitat de fer aflorar una nova forma de governança democràtica que, entesa com a una articulació de contextos i processos, integri un estil més dialogant, elàstic i sol·lícit a la diversitat social.
En aquest sentit, en una recent conferència dictada a una universitat xilena, el director de la nostra firma va desplegar aquesta idea a partir d’allò que alguns experts han encunyat com el model relacional d’acció pública.
Actualment, l’espai públic està habitat per una gran diversitat d’actors i, per tant, ja no és possible continuar exercint durant més temps l’antiga funció de control autoritari a través de formes de govern i lideratge tradicionals, sinó que cal explorar altres vies menys directives, centralitzades, jeràrquiques i autoritàries, que s’acomodin als nous temps que vivim.
Aquest fet significa que els lideratges públics han de ser gestors de les interdependències de la xarxa i promoure espais deliberatius, tot abordant els diversos aspectes que estan relacionats amb la coordinació i la mediació dels sistemes socials:
a) construir xarxes de geometria variable: noves formes relacionals i cooperatives que tinguin la capacitat d’integrar, coordinar i institucionalitzar de manera harmònica les estratègies i els objectius dels actors que protagonitzen l’acció col·lectiva.
b) innovar a través de nous arranjaments institucionals: desplegar noves formes de governança multinivell i relacional que generin valor al sector públic, a través de la negociació, l’obertura a nous actors, la deliberació i l’emprenedoria social.
c) endegar mecanismes de coordinació-concertació i d’avaluació-optimització: assegurar el consens, la coherència i la coordinació dels coneixements, intervencions i competències dels diversos actors de la xarxa.
Malgrat que puguem acordar la diagnosi que planteja aquest model d’acció col·lectiva, en el proper article abordarem una qüestió que també considerem cabdal: des de quin tipus de lideratge responem a aquest nou context complex?
Independentment de la resposta que acordem com a vàlida i del soroll de tipologies existents avui, som dels que considerem que les fórmules de l’èxit del passat són la llavor de la decadència actual. I, per tant, els nous temps exigeixen quelcom més que teories.
0
0
0
0
