Per tal de resoldre la problemàtica a Catalunya, i amb el finançament de la Unió Europea, es va decidir d’impulsar polítiques actives en l’àmbit laboral que tenen la intenció d’ajudar la població inactiva de joves –que representa un 44,4% del total poblacional– a trobar feina o bé a seguir formant-se professionalment. No obstant això, tot i que es comptava amb un pressupost de 4.385 milions d’euros, les darreres dades mostren que un de cada quatre joves catalans es troba avui en situació de desocupació –la majoria sense ser beneficiaris de cap tipus de prestació econòmica–. Així mateix, els ingressos del col·lectiu han patit una davallada de 206 euros mensuals per personal, bo i situant-se en 872 euros segon les darreres dades, i el risc de pobresa ha crescut 10 punts percentuals, arribant a més d’un 25%. A més, la taxa de temporalitat i ocupació a temps parcial ha augmentat i s’ha produït un decreixement en la qualitat del treball.

Pel que fa a l’educació, el nostre país compta amb un dels índexs d’atur universitari més elevats de la Unió Europea, tot i que des del 2005 la despesa pública per alumne en ensenyament universitari públic s’ha vist reajustat en gairebé un 30%. En l’àmbit de l’habitatge, els joves també es troben amb més dificultats: degut a l’augment dels preus del lloguer, la taxa d’emancipació domiciliar se situa gairebé als 24 anys, encara que gran part de casos esdevingui imprescindible de compartir habitatge.

Davant l’evidència empírica de les dades, les Nacions Unides considera fonamental que el col·lectiu juvenil sigui incorporat en el disseny i la presa de decisions de les futures polítiques públiques. En aquest sentit, els ens locals han de fomentar la promoció de la participació activa d’aquest grup, ja que no només obtindran resultats positius en la difusió i promoció de les noves estratègiques, sinó que també en milloraran l’eficàcia: es comptarà amb el potencial i la capacitat d’aquest col·lectiu per contribuir a donar solució als diversos reptes que hi ha per davant i que, de ben segur, ens cal fer front.

The post El col·lectiu juvenil i el risc d’exclusió social appeared first on Coma.

Aquest procés participatiu té la voluntat d’establir un diàleg amb els diferents agents relacionats amb l’activitat física i l’esport arreu del país. L’objectiu principal és recollir propostes que contribueixin al disseny d’un nou model de governança de l’esport català, el qual es planteja amb dos objectius prioritaris: d’una banda, construir una societat més saludable, en què la pràctica de l’activitat física esdevingui un hàbit diari i estigui present en el decurs de la vida de les persones; de l’altra, esdevenir un país d’èxit esportiu amb millors resultats a nivell internacional.

Mitjançant tècniques innovadores de participació, COMA vol contribuir a què el conjunt de participants del procés –federacions, clubs, associacions, empreses, directius, esportistes, entre d’altres– es converteixin en agents actius siguin capaços d’influir, de forma col·laborativa i a través del seu know how, en el debat d’un nou model basat en valors inclusius en favor de la cohesió social.

Aquest procés, que s’articula en 5 grans àmbits –activitat física, coneixement, rendiment, economia i governança– compta amb el suport de la Direcció general de Transparència, Dades Obertes i Qualitat Democràtica del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya.

The post Procés participactiu per a l’elaboració d’un Pacte Nacional per a l’Activitat Física i l’Esport appeared first on Coma.

Així mateix, les darreres polítiques implementades per l’Estat han comportat un debilitament notable dels recursos locals disponibles: les dades mostren que la despesa pública en educació no ha deixat de davallar des de l’any 2009, bo i situant-se en una inversió del 4,16% respecte del PIB (“Despesa pública en educació respecte al PIB”, Idescat). A casa nostra, a nivell comparatiu, s’observa que s’ha reajustat econòmicament cinc cops més en matèria educativa que no pas ho ha fet la mitjana europea. I és evident que, a més de resultar impopulars, aquestes mesures esdevenen poc efectives segons la majoria d’experts.

Si bé les dades anteriors indiquen que una major despesa és necessària si volem que els nostres joves tinguin les mateixes oportunitats que els estudiants europeus, la realitat és ben diferent: dades de la Fundació Bofill assenyalen una retallada de 1.157 milions d’euros a Catalunya entre 2009 i 2013. Malgrat aquest context de retrocés, els reptes de les administracions públiques i dels professionals del món educatiu no han deixat de créixer. Només cal constatar l’augment de 98.000 alumnes als centres educatius no universitaris i de 2.700 a les universitats en aquests mateixos anys. Sens dubte, l’esquerda entre les necessitats educatives actuals i els recursos disponibles per satisfer-les no ha fet més que créixer.

A tot plegat, cal afegir-hi els canvis en el nou context educatiu esdevinguts els darrers anys respecte les característiques i necessitats de l’alumnat. És evident que l’augment registrat de famílies nouvingudes al país comporta un creixement de la riquesa cultural de tot l’alumnat, però també ho és el fet que aquest no ha estat acompanyat d’un augment de recursos disponibles. Per contra, s’ha produït una davallada d’un 21% del pressupost assignat a la inclusió social. Entre d’altres efectes poc desitjables, s’ha accentuat una distribució menys equitativa de l’alumnat. La Fundació Bofill considera que un dels reptes més importants que té l’administració pública és el de potenciar l’equitat entre els diversos grups socials per tal d’evitar la concentració de recursos materials i humans en determinats centres educatius.

Més enllà del context canviant, es constata que moltes administracions locals tenen la voluntat política de tirar endavant els projectes de futur de la ciutadania que representen. Així i tot, per arribar a bon port en les seves actuacions, necessitaran comprendre més i millor les característiques i també les necessitats específiques de les seves respectives poblacions. Des de COMA, considerem que això tan sols és possible mitjançant l’elaboració d’una diagnosi exhaustiva que permeti conèixer la realitat social i, en conseqüència, ajustar la presa de decisions d’una forma més eficaç i efectiva, reduint també el marge d’error en la implementació de programes i projectes en aquesta matèria. Només així s’obtindrà la capacitat d’avaluar amb precisió i rigor en quina mesura els esforços públics estan reeixint amb èxit i guanyen en rendibilitat social. Perquè l’educació és, sens dubte, un dels àmbits centrals i més transversals per tal de construir una societat més justa i cohesionada.

The post El paper de l’administració local en l’èxit educatiu appeared first on Coma.

Aquest procés compta amb la participació del conjunt d’agents que conformen la comunitat educativa i promou la reflexió compartida des d’un punt de vista pluridimensional per tal d’assentar uns fonaments socioeducatius que guiïn i marquin l’actuació educativa dels infants i joves de Girona a mitjà i llarg termini.

Els grans àmbits d’anàlisi que s’hi aborden i que esdevenen prioritaris a l’hora de garantir el compliment efectiu del dret a l’educació a la ciutat són, fonamentalment, aquells que afecten les garanties d’igualtat d’oportunitats en l’accés a l’escolarització, la lluita contra la segregació escolar, les polítiques de lluita contra el fracàs escolar i l’abandonament educatiu prematur, la potenciació de la formació al llarg de la vida, el dret a la formació més enllà de l’horari lectiu, i el dret a l’atenció de la diversitat educativa. Aquests àmbits no exhaureixen pas l’agenda de política educativa, però sí que identifiquen les dimensions sobre les quals cal desplegar polítiques que garanteixin el dret a l’educació.

Amb aquest projecte en marxa, COMA acompanya els poders públics, en col·laboració amb la comunitat educativa, a desplegar polítiques que assegurin l’interès dels individus en el seu procés de formació i desenvolupament personal.

The post El repte de la planificació educativa a la ciutat de Girona appeared first on Coma.

Davant d’un context actual marcat per una baixa ocupabilitat i una alta desocupació, Dissenyem Pensant parteix d’un estudi exhaustiu dels col·lectius que pateixen aquesta situació al territori, i es converteix en una estratègia d’actuació on el quart sector i les persones en situació d’atur treballen conjuntament a través de tècniques innovadores de cocreació amb l’objectiu compartit de trobar sortides viables a aquesta problemàtica socialment compartida.

El context

El perllongament de la situació d’atur es va accentuant fins a esdevenir un problema de primer ordre amb conseqüències socials i personals que dificulten la inserció laboral futura. En aquest sentit, l’atur de llarga durada no només malmet l’autoestima sinó que també debilita les competències ja adquirides i el conseqüent desapoderament de les persones que el pateixen. És per això que necessitem noves formes de pensar, noves formes de fer, per tal de fer-hi front d’una manera efectiva.

Amb un objectiu clar

Dissenyem Pensant permet que la persona desocupada es transformi en actor actiu de tot el procés –situant-se al centre–, passi a construir-se un itinerari amb l’acompanyament del quart sector per refer el seu vincle laboral, i obri el ventall de possibilitats de sortida a l’actual situació bloquejada, millorant així les seves capacitats per a la cerca de noves àrees d’oportunitat.

El valor metodològic afegit

Aquesta iniciativa, basada en tècniques innovadores –Design Thinking, Living Lab, Consultative Coaching–, es constitueix en tres fases diferenciades –exploració, ideació i implementació– i permet abordar reptes socials com la desocupació de manera més oberta, creativa, tangible i consensuada.

L’aposta pel treball col·laboratiu

La suma multiplica. I des d’aquesta ferma convicció, creiem que el treball conjunt de l’administració, els agents econòmics i socials, el món de l’empresa, el tercer sector i les persones desocupades obre nous espais i noves maneres cocreatives d’afrontar els reptes socials actuals, des de l’aposta clara per crear un territori socialment sostenible.

Dissenyem Pensant és una iniciativa que s’emmarca en l’afany de COMA per seguir fent-se les millors preguntes, per donar les millors respostes possibles. I ho volem fer a partir de noves fórmules d’innovació social més ajustades a la realitat de cada territori, de cada col·lectiu i de cada persona. Perquè ha arribat l’hora d’aturar-se per repensar-nos, prendre impuls i continuar

The post Neix Dissenyem Pensant appeared first on Coma.

Diversos informes recents estan palesant la complexitat global creixent de fenòmens socials, polítics, econòmics i ambientals, i de l’augment de la probabilitat d’ocurrència de processos de caràcter sistèmic, escenaris dels quals representen desafiaments en matèria d’interpretació i de lideratges globals. És en aquest marc on la discussió a propòsit dels estils de lideratge per al desenvolupament apareix com una necessitat central enfront a aquests processos, amb la finalitat de col·laborar en l’enfortiment de sistemes polítics democràtics i societats més sostenibles.

Aquest curs, celebrat a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia), va acollir una trentena de líders públics que, procedents de diverses nacionalitats llationamericanes, varen tenir la possibilitat de reflexionar entorn als estils de lideratge necessaris per dur a terme una estratègia de canvi estructural amb igualtat a la regió en el nou escenari complex, bo i identificant problemes clau per al desenvolupament territorial, propostes de marcs conceptuals per a la seva interpretació, i el coneixement i l’aplicació de mètodes de construcció d’agendes estratègiques i d’estratègies comunicacionals.

El director de COMA, Carles Adamuz, va insistir en la idea que ja no és possible continuar exercint durant més temps les formes de govern tradicionals sinó que cal explorar vies més adequades a les noves complexitats, que creïn legitimitat cívica i guanyin legitimitat relacional entre la xarxa d’actors que conformen l’esfera pública. Així, l’exercici del lideratge públic i de la gobernança han de ser entesos no només a partir del canvi de la concepció de polítiques, sinó també en la concepció i les funcions d’aquests actors.

En definitiva, els lideratges públics han de convertir-se en gestors de les interdependències de la xarxa d’actors –situant la seva tasca fonamental en la coordinació i mediació dels sistemes socials–, essent capaços de fer aflorar una nova forma de gobernança democràtica, entesa com l’articulació de processos dinàmics complexos, i tenint en compte que la combinació estratègica d’aptituds i recursos de poder serà efectiva sempre que existeixi una bona comprensió del context.

Amb aquest curs internacional, COMA segueix consolidant el seu compromís amb la formació d’alta qualitat en lideratges públics i la seva col·laboració internacional amb institucions clau per a la integració regional d’Amèrica Llatina i el Carib.

The post COMA consolida la seva col·laboració amb CEPAL-United Nations appeared first on Coma.

Partint d’un estudi preliminar dels col·lectius desocupats del territori on actuem, el nostre model metodològic es constitueix en tres fases diferenciades –exploració, ideació i implementació– i permet abordar el repte social de la desocupació d’una forma més oberta, creativa, tangible i consensuada.

Des de COMA, seguim apostant pel disseny i la implementació de noves fórmules d’innovació social més ajustades a la realitat de cada territori, de cada col·lectiu i de cada persona. És per això que aquesta iniciativa d’actuació conjunta, emmarcada sota el paraigua del projecte estratègic d’innovació social ComaLabs!, es basa en tècniques innovadores de valor afegit –Design Thinking, Living Lab, Consultative Coaching– i respon a la cerca de solucions viables que donin resposta efectiva a l’actual context de baixa ocupabilitat i alta desocupació.

Amb aquesta iniciativa possibilitem que la persona desocupada –en aquesta tercera edició, el col·lectiu és d’homes més gran de 45 anys– es transformi en actor actiu de tot el procés –situant-se al bell mig del mateix–, passi a construir-se un itinerari amb l’acompanyament del quart sector per tal de refer el seu vincle laboral, i obri el ventall de possibilitats de sortida a una situació bloquejada, bo i millorant les seves capacitats per a la cerca de noves àrees d’oportunitat.

El context de perllongament de la situació d’atur de llarga durada es va accentuant fins al punt de convertir-se en un problema de primer ordre amb conseqüències socials i personals que dificulten la inserció laboral futura, ja que no no només malmet l’autoestima sinó que també debilita les competències ja adquirides i el consegüent desapoderament de les persones que el pateixen. I és per aquest motiu que necessitem noves formes de pensar, noves formes de fer, per tal de respondre d’una forma efectiva.

Amb la ferma convicció que la suma multiplica, creiem que el treball col·laboratiu de l’administració, els agents econòmics, el món de l’empresa, el tercer sector i les persones desocupades obre nous espais i noves maneres cocreatives de fer front a reptes socials com aquest.

És per això que volem mostrar el nostre agraïment a tots aquells actors del territori que, amb el seu compromís i know how, segueixen apostant per ProBadia Lab, col·laborant a les diverses fases d’aquesta iniciativa, compartint iniciatives, continguts i oportunitats, i buscant noves àrees d’oportunitat per multiplicar les capacitats de resposta a aquest repte social. I, ben especialment, a aquells recentment incorporats:

Els agents que fins ara han donat suport a aquesta iniciativa –a més de l’impuls de l’Ajuntament de Badia del Vallès i del Consell Comarcal del Vallès Occidental–, amb l’acompanyament de COMA, són UGT de Catalunya, el Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC), la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC), les empreses IKEA,  Leroy Merlin, Manpower, Viena, Institut Gomà, BAC Enginyers, Roca González, Comac S.L, Cespa-Ferrovial, La Bruixa, Nooem, i les entitats Fundació Adecco, SECOT, Fundació Tallers, Fundació IReS, Fundació Pere Mata, Fundació Autònoma Solidària.

Perquè ha arribat el moment de deturar-se per repensar-nos, prendre impuls i continuar.

Si vols prendre part en aquesta iniciativa o saber-ne més, no et deturis aquí, contacta’ns a info@wearecoma.com o truca’ns al 933 943 352 perquè t’expliquem detalladament què significa ComaLabs! i quins resultats està obtenint ja al territori.

Carles Adamuz

Director de COMA

The post S’enlaira la quarta edició de ProBadia Lab appeared first on Coma.

Aturar-se, prendre aire, continuar.

Bon solstici d’hivern i millor #16.

The post Bon solstici d’hivern i millor #16 appeared first on Coma.

Partint d’un estudi preliminar dels col·lectius desocupats del territori on actuem, el nostre model metodològic es constitueix en tres fases diferenciades –exploració, ideació i implementació– i permet abordar el repte social de la desocupació d’una forma més oberta, creativa, tangible i consensuada.

Des de COMA, seguim apostant pel disseny i la implementació de noves fórmules d’innovació social més ajustades a la realitat de cada territori, de cada col·lectiu i de cada persona. És per això que aquesta iniciativa d’actuació conjunta, emmarcada sota el paraigua del projecte estratègic d’innovació social ComaLabs!, es basa en tècniques innovadores de valor afegit –Design Thinking, Living Lab, Consultative Coaching– i respon a la cerca de solucions viables que donin resposta efectiva a l’actual context de baixa ocupabilitat i alta desocupació.

Amb aquesta iniciativa possibilitem que la persona desocupada –en aquesta tercera edició, el col·lectiu és d’homes més gran de 45 anys– es transformi en actor actiu de tot el procés –situant-se al bell mig del mateix–, passi a construir-se un itinerari amb l’acompanyament del quart sector per tal de refer el seu vincle laboral, i obri el ventall de possibilitats de sortida a una situació bloquejada, bo i millorant les seves capacitats per a la cerca de noves àrees d’oportunitat.

El context de perllongament de la situació d’atur de llarga durada es va accentuant fins al punt de convertir-se en un problema de primer ordre amb conseqüències socials i personals que dificulten la inserció laboral futura, ja que no no només malmet l’autoestima sinó que també debilita les competències ja adquirides i el consegüent desapoderament de les persones que el pateixen. I és per aquest motiu que necessitem noves formes de pensar, noves formes de fer, per tal de respondre d’una forma efectiva.

Amb la ferma convicció que la suma multiplica, creiem que el treball col·laboratiu de l’administració, els agents econòmics, el món de l’empresa, el tercer sector i les persones desocupades obre nous espais i noves maneres cocreatives de fer front a reptes socials com aquest.

És per això que volem mostrar el nostre agraïment a tots aquells actors del territori que, amb el seu compromís i know how, segueixen apostant per ProBadia Lab, col·laborant a les diverses fases d’aquesta iniciativa, compartint iniciatives, continguts i oportunitats, i buscant noves àrees d’oportunitat per multiplicar les capacitats de resposta a aquest repte social:

Els agents que fins ara han donat suport a aquesta iniciativa –a més de l’impuls de l’Ajuntament de Badia del Vallès i del Consell Comarcal del Vallès Occidental–, amb l’acompanyament de COMA, són UGT de Catalunya, el Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC), la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC), les empreses IKEA,  Leroy Merlin, Institut Gomà, BAC Enginyers, Roca González, Comac S.L, Cespa-Ferrovial, La Bruixa, Nooem, i les entitats Fundació Adecco, SECOT, Fundació Tallers, Fundació IReS, Fundació Pere Mata, Fundació Autònoma Solidària.

Perquè ha arribat el moment de deturar-se per repensar-nos, prendre impuls i continuar.

Si vols prendre part en aquesta iniciativa o saber-ne més, no et deturis aquí, contacta’ns a info@wearecoma.com o truca’ns al 933 943 352 perquè t’expliquem detalladament què significa ComaLabs! i quins resultats està obtenint ja al territori.

Carles Adamuz

Director de COMA

The post S’enlaira la tercera edició de ProBadia Lab appeared first on Coma.

L’objectiu final de d’aquesta Campanya és que l’Assemblea General de les Nacions Unides declari 2016-2025 Dècada de l’Ocupació Juvenil com a oportunitat i motor de transformació econòmica i social de les organitzacions i països, així com una eina per desplegar i aconseguir l’objectiu número 8 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible “Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom”.

Si vols conèixer més sobre aquesta iniciativa o formar-ne part, pots visitar la seva pàgina oficial.

The post COMA, empresa adherida a la International Campaign for the Youth Employment Decade appeared first on Coma.