Amb l’afany de formular les millors preguntes per trobar les millors respostes possibles, ComaLabs! segueix prenent impuls com a una iniciativa pionera al nostre país que té l’objectiu de possibilitat que les persones en situació de desocupació refacin els seus vincles amb el món laboral.

Aquesta iniciativa d’actuació conjunta es basa en tècniques innovadores de valor afegit –Design Thinking, Living Lab, Consultative Coaching– i respon a la cerca de solucions viables que donin resposta efectiva al context actual de baixa ocupabilitat i alta desocupació.

La suma multiplica. I des d’aquesta ferma convicció, creiem que el treball col·laboratiu de l’administració, els agents econòmics, el món de l’empresa, el tercer sector i les persones desocupades obre nous espais i noves formes cocreatives de fer front a reptes socials com aquest.

Amb ComaLabs! possibilitem que la persona desocupada es transformi en un actor actiu de tot el procés –situant-se al bell mig del mateix–, passi a construir-se un itinerari amb l’acompanyament del quart sector per tal de refer el seu vincle laboral, i obri el ventall de possibilitats de sortida a una situació bloquejada, bo i millorant les seves capacitats per a la cerca de noves àrees d’oportunitat.

Partint d’un estudi preliminar dels col·lectius desocupats, el nostre model metodològic d’actuació es constitueix en tres fases diferenciades –exploració, ideació i implementació– i permet abordar el repte social de la desocupació d’una forma més oberta, creativa, tangible i consensuada.

El context de perllongament de la situació d’atur de llarga durada es va accentuant fins a convertir-se en un problema de primer ordre amb conseqüències socials i personals que dificulten la inserció laboral futura, atès que no només malmet l’autoestima sinó que també debilita les competències ja adquirides i el consegüent desapoderament de les persones que el pateixen. I és per això que esdevenen cabdals noves formes de pensar, noves formes de fer que responguin a tot això d’una forma veritablement efectiva.

Perquè ha arribat el moment de deturar-se per repensar-nos, prendre impuls i continuar. I nosaltres hi volem ser.

Si vols formar part d’aquesta iniciativa o saber-ne més, no et deturis aquí, contacta’ns a info@wearecoma.com o truca’ns al 933 943 352 perquè t’expliquem més detalladament què significa ComaLabs!, com contractar-la i quins resultats està obtenint ja al territori.

The post ComaLabs! creix més appeared first on Coma.

Aquest procés compta amb la participació del conjunt d’agents que conformen la comunitat educativa i promou la reflexió compartida des d’un punt de vista pluridimensional per tal d’assentar uns fonaments socioeducatius que guiïn i marquin l’actuació educativa dels infants i joves de Girona a mitjà i llarg termini.

Els grans àmbits d’anàlisi que s’hi aborden i que esdevenen prioritaris a l’hora de garantir el compliment efectiu del dret a l’educació a la ciutat són, fonamentalment, aquells que afecten les garanties d’igualtat d’oportunitats en l’accés a l’escolarització, la lluita contra la segregació escolar, les polítiques de lluita contra el fracàs escolar i l’abandonament educatiu prematur, la potenciació de la formació al llarg de la vida, el dret a la formació més enllà de l’horari lectiu, i el dret a l’atenció de la diversitat educativa. Aquests àmbits no exhaureixen pas l’agenda de política educativa, però sí que identifiquen les dimensions sobre les quals cal desplegar polítiques que garanteixin el dret a l’educació.

Amb aquest projecte en marxa, COMA acompanya els poders públics, en col·laboració amb la comunitat educativa, a desplegar polítiques que assegurin l’interès dels individus en el seu procés de formació i desenvolupament personal.

The post El repte de la planificació educativa a la ciutat de Girona appeared first on Coma.

Partint d’un estudi preliminar dels col·lectius desocupats del territori on actuem, el nostre model metodològic es constitueix en tres fases diferenciades –exploració, ideació i implementació– i permet abordar el repte social de la desocupació d’una forma més oberta, creativa, tangible i consensuada.

Des de COMA, seguim apostant pel disseny i la implementació de noves fórmules d’innovació social més ajustades a la realitat de cada territori, de cada col·lectiu i de cada persona. És per això que aquesta iniciativa d’actuació conjunta, emmarcada sota el paraigua del projecte estratègic d’innovació social ComaLabs!, es basa en tècniques innovadores de valor afegit –Design Thinking, Living Lab, Consultative Coaching– i respon a la cerca de solucions viables que donin resposta efectiva a l’actual context de baixa ocupabilitat i alta desocupació.

Amb aquesta iniciativa possibilitem que la persona desocupada –en aquesta tercera edició, el col·lectiu és d’homes més gran de 45 anys– es transformi en actor actiu de tot el procés –situant-se al bell mig del mateix–, passi a construir-se un itinerari amb l’acompanyament del quart sector per tal de refer el seu vincle laboral, i obri el ventall de possibilitats de sortida a una situació bloquejada, bo i millorant les seves capacitats per a la cerca de noves àrees d’oportunitat.

El context de perllongament de la situació d’atur de llarga durada es va accentuant fins al punt de convertir-se en un problema de primer ordre amb conseqüències socials i personals que dificulten la inserció laboral futura, ja que no no només malmet l’autoestima sinó que també debilita les competències ja adquirides i el consegüent desapoderament de les persones que el pateixen. I és per aquest motiu que necessitem noves formes de pensar, noves formes de fer, per tal de respondre d’una forma efectiva.

Amb la ferma convicció que la suma multiplica, creiem que el treball col·laboratiu de l’administració, els agents econòmics, el món de l’empresa, el tercer sector i les persones desocupades obre nous espais i noves maneres cocreatives de fer front a reptes socials com aquest.

És per això que volem mostrar el nostre agraïment a tots aquells actors del territori que, amb el seu compromís i know how, segueixen apostant per ProBadia Lab, col·laborant a les diverses fases d’aquesta iniciativa, compartint iniciatives, continguts i oportunitats, i buscant noves àrees d’oportunitat per multiplicar les capacitats de resposta a aquest repte social. I, ben especialment, a aquells recentment incorporats:

Els agents que fins ara han donat suport a aquesta iniciativa –a més de l’impuls de l’Ajuntament de Badia del Vallès i del Consell Comarcal del Vallès Occidental–, amb l’acompanyament de COMA, són UGT de Catalunya, el Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC), la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC), les empreses IKEA,  Leroy Merlin, Manpower, Viena, Institut Gomà, BAC Enginyers, Roca González, Comac S.L, Cespa-Ferrovial, La Bruixa, Nooem, i les entitats Fundació Adecco, SECOT, Fundació Tallers, Fundació IReS, Fundació Pere Mata, Fundació Autònoma Solidària.

Perquè ha arribat el moment de deturar-se per repensar-nos, prendre impuls i continuar.

Si vols prendre part en aquesta iniciativa o saber-ne més, no et deturis aquí, contacta’ns a info@wearecoma.com o truca’ns al 933 943 352 perquè t’expliquem detalladament què significa ComaLabs! i quins resultats està obtenint ja al territori.

Carles Adamuz

Director de COMA

The post S’enlaira la quarta edició de ProBadia Lab appeared first on Coma.

Partint d’un estudi preliminar dels col·lectius desocupats del territori on actuem, el nostre model metodològic es constitueix en tres fases diferenciades –exploració, ideació i implementació– i permet abordar el repte social de la desocupació d’una forma més oberta, creativa, tangible i consensuada.

Des de COMA, seguim apostant pel disseny i la implementació de noves fórmules d’innovació social més ajustades a la realitat de cada territori, de cada col·lectiu i de cada persona. És per això que aquesta iniciativa d’actuació conjunta, emmarcada sota el paraigua del projecte estratègic d’innovació social ComaLabs!, es basa en tècniques innovadores de valor afegit –Design Thinking, Living Lab, Consultative Coaching– i respon a la cerca de solucions viables que donin resposta efectiva a l’actual context de baixa ocupabilitat i alta desocupació.

Amb aquesta iniciativa possibilitem que la persona desocupada –en aquesta tercera edició, el col·lectiu és d’homes més gran de 45 anys– es transformi en actor actiu de tot el procés –situant-se al bell mig del mateix–, passi a construir-se un itinerari amb l’acompanyament del quart sector per tal de refer el seu vincle laboral, i obri el ventall de possibilitats de sortida a una situació bloquejada, bo i millorant les seves capacitats per a la cerca de noves àrees d’oportunitat.

El context de perllongament de la situació d’atur de llarga durada es va accentuant fins al punt de convertir-se en un problema de primer ordre amb conseqüències socials i personals que dificulten la inserció laboral futura, ja que no no només malmet l’autoestima sinó que també debilita les competències ja adquirides i el consegüent desapoderament de les persones que el pateixen. I és per aquest motiu que necessitem noves formes de pensar, noves formes de fer, per tal de respondre d’una forma efectiva.

Amb la ferma convicció que la suma multiplica, creiem que el treball col·laboratiu de l’administració, els agents econòmics, el món de l’empresa, el tercer sector i les persones desocupades obre nous espais i noves maneres cocreatives de fer front a reptes socials com aquest.

És per això que volem mostrar el nostre agraïment a tots aquells actors del territori que, amb el seu compromís i know how, segueixen apostant per ProBadia Lab, col·laborant a les diverses fases d’aquesta iniciativa, compartint iniciatives, continguts i oportunitats, i buscant noves àrees d’oportunitat per multiplicar les capacitats de resposta a aquest repte social:

Els agents que fins ara han donat suport a aquesta iniciativa –a més de l’impuls de l’Ajuntament de Badia del Vallès i del Consell Comarcal del Vallès Occidental–, amb l’acompanyament de COMA, són UGT de Catalunya, el Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC), la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya (PIMEC), les empreses IKEA,  Leroy Merlin, Institut Gomà, BAC Enginyers, Roca González, Comac S.L, Cespa-Ferrovial, La Bruixa, Nooem, i les entitats Fundació Adecco, SECOT, Fundació Tallers, Fundació IReS, Fundació Pere Mata, Fundació Autònoma Solidària.

Perquè ha arribat el moment de deturar-se per repensar-nos, prendre impuls i continuar.

Si vols prendre part en aquesta iniciativa o saber-ne més, no et deturis aquí, contacta’ns a info@wearecoma.com o truca’ns al 933 943 352 perquè t’expliquem detalladament què significa ComaLabs! i quins resultats està obtenint ja al territori.

Carles Adamuz

Director de COMA

The post S’enlaira la tercera edició de ProBadia Lab appeared first on Coma.

Amb l’afany de formular les millors preguntes per trobar les millors respostes possibles, ComaLabs! pren impuls com a una iniciativa pionera al nostre país que té l’objectiu de possibilitat que les persones en situació de desocupació refacin els seus vincles amb el món laboral.

Aquesta iniciativa d’actuació conjunta es basa en tècniques innovadores de valor afegit –Design Thinking, Living Lab, Consultative Coaching– i respon a la cerca de solucions viables que donin resposta efectiva al context actual de baixa ocupabilitat i alta desocupació.

La suma multiplica. I des d’aquesta ferma convicció, creiem que el treball col·laboratiu de l’administració, els agents econòmics, el món de l’empresa, el tercer sector i les persones desocupades obre nous espais i noves formes cocreatives de fer front a reptes socials com aquest.

Amb ComaLabs! possibilitem que la persona desocupada es transformi en un actor actiu de tot el procés –situant-se al bell mig del mateix–, passi a construir-se un itinerari amb l’acompanyament del quart sector per tal de refer el seu vincle laboral, i obri el ventall de possibilitats de sortida a una situació bloquejada, bo i millorant les seves capacitats per a la cerca de noves àrees d’oportunitat.

Partint d’un estudi preliminar dels col·lectius desocupats, el nostre model metodològic d’actuació es constitueix en tres fases diferenciades –exploració, ideació i implementació– i permet abordar el repte social de la desocupació d’una forma més oberta, creativa, tangible i consensuada.

El context de perllongament de la situació d’atur de llarga durada es va accentuant fins a convertir-se en un problema de primer ordre amb conseqüències socials i personals que dificulten la inserció laboral futura, atès que no només malmet l’autoestima sinó que també debilita les competències ja adquirides i el consegüent desapoderament de les persones que el pateixen. I és per això que esdevenen cabdals noves formes de pensar, noves formes de fer que responguin a tot això d’una forma veritablement efectiva.

Perquè ha arribat el moment de deturar-se per repensar-nos, prendre impuls i continuar. I nosaltres hi volem ser.

Si vols formar part d’aquesta iniciativa o saber-ne més, no et deturis aquí, contacta’ns a info@wearecoma.com o truca’ns al 933 943 352 perquè t’expliquem més detalladament què significa ComaLabs!, com contractar-la i quins resultats està obtenint ja al territori.

The post ComaLabs! pren impuls appeared first on Coma.

L’enorme deteriorament de la cohesió social patit els darrers anys, amb un increment notable dels processos d’exclusió i amb una expansió significativa de les situacions de precarietat, exigeix una reacció col·lectiva que inverteixi les tendències. Una reacció proactiva que persegueixi refer el vincle de les persones desocupades amb l’entorn laboral, però que també permeti de recuperar totes aquelles competències que s’han perdut pel camí.

Amb un context complex com l’actual, amb alts índex d’atur i amb baixa reactivació econòmica, la descohesió no ajuda a millorar la situació. Ans al contrari, perpetua una situació precària que desgasta lentament les persones més perjudicades per la llarga recessió.

Aquest escenari, però, planteja una oportunitat: el capital social és encara prou fort; i, en conseqüència, cal que les relacions de reciprocitat i interdependència mútua entre els diversos actors implicats en l’àmbit de l’ocupació –administració, empreses, tercer sector– es reforcin des del consens, agafin impuls i generin noves formes de treball col·laboratiu i cocreatiu, amb una implicació activa de la persona desocupada, situada al centre de qualsevol actuació.

Com dèiem en l’anterior post, estem convençuts que les fórmules d’ahir ja no donen respostes a la nova realitat. I és per això que plantejar un nou escenari de relacions que creï noves àrees d’oportunitat esdevé l’única solució per capgirar la tendència actual i produir transformacions socials positives per a tothom en un territori socialment sostenible.

Perquè, sens dubte, la suma d’esforços multiplica les capacitats de resposta a un problema. I ara és el moment de caminar junts en una mateixa direcció per trobar, des de nous sistemes d’innovació social, vies d’oportunitat. Compassadament. I des d’allò possible. Encara més.

The post Desocupació i cohesió social (o com sumar per multiplicar) appeared first on Coma.

Molt sovint, les opcions públiques han plantejat unes solucions –a mig o llarg termini– desajustades de la realitat de determinats perfils de desocupació que necessiten solucions a curt termini en un mercat laboral erm i estancat.

Els col·lectius amb dificultats significatives per retornar a curt termini al mercat laboral sovint provenen de sectors amb baixa ocupabilitat, són poc proclius a la reincorporació al sistema formatiu, i mantenen cada cop un vincle més feble amb el món del treball.

Atès que el treball centralitza la constitució econòmica i psicològica de qualsevol persona, el temps no juga al seu favor, i les repercussions de tipus personal i social són evidents. En aquest sentit, molt sovint, l’absència de treball malmet l’autoestima, afecta l’autoconfiança i l’autoreconeixement i, alhora, afebleix els músculs de moltes de les competències prèviament adquirides que caldrà reactivar per situar-se al nou context canviant.

Amb la consciència plena que vivim noves situacions on ningú no pot aportar només solucions individuals, esdevenen imprescindibles noves formes de relació de l’administració amb la ciutadania desocupada, més eficients i efectives, que donin resposta a aquestes necessitats a curt termini. Noves formes de treball col·laboratiu on s’interrelacionin els sabers de tots els actors implicats en l’àmbit de l’ocupació –empreses, tercer sector i administració–, i que situïn al centre les persones que no només cerquen refer el seu vincle amb l’entorn laboral sinó que també necessiten recuperar tot aquelles competències, tangibles i intangibles, que han perdut en el camí de la desocupació.

És obvi que les fórmules d’ahir ja no donen respostes a la nova realitat. I és per això que en calen de noves, inclusives, a mida, on tots els actors cocreïn, cooperin, es relacionin. Siguin, en definitiva, capaços d’atrevir-se a cercar conjuntament noves vies de sortida al nou context que generin nous sistemes d’innovació social.

El plantejament d’aquest nou escenari de relacions pot conduir a sincronitzar els temps i les velocitats entre uns i altres.

És l’hora, doncs, d’estrènyer les mans i de caminar compassadament cap a un lloc compartit que generi noves àrees d’oportunitat. És l’hora de fer una pausa necessària per replantejar-se on som, per compartir iniciatives, continguts i oportunitats. És l’hora d’atendre allò possible i agafar impuls per continuar (i reeixir amb èxit).

The post Desocupació i nous escenaris d’innovació social appeared first on Coma.

Si bé hi ha la certesa que el concepte de resiliència ha estat abordat des de molts punts de vista, ens sembla interessant destacar-ne aquí la següent definició realitzada per la Stockholm Resilience Centre: “la resiliència és la capacitat d’un sistema, ja sigui una persona, un bosc, una ciutat o una economia, per fer front als canvis i seguir desenvolupant-se”. En aquest sentit, “es tracta de la capacitat de fer servir els xocs i els disturbis per tal d’impulsar la renovació i el pensament innovador”, des de l’aprenentatge i la diversitat.

Però, què pot aportar la teoria de la resiliència a la innovació social? Entre molts d’altres aspectes, aquest enfocament identifica tres lliçons específiques quant a aquesta relació intrínseca entre ambdós conceptes. La primera és la importància de mirar un problema de forma sistèmica, en lloc d’innovar per resoldre un problema específic sense haver tingut en consideració d’altres impactes de més abast. La segona lliçó és la necessitat d’equilibrar els enfocaments top-down i botton-up (de dalt a baix, de baix a dalt) i, particularment, de reconèixer la importància del treball col·laboratiu (sobretot, de la població local). Finalment, la tercera fa referència al fet que el coneixement local (local knowledge) i la política del seu govern (government policy) han de contribuir a crear oportunitats per tal que la innovació es produeixi.

En un context fluït com l’actual, els poders públics han de fer front col·laborativament a l’impacte d’una crisi sistèmica que qüestiona determinats models de creixement anteriors. I és aquí on, sens dubte, adquireix una especial importància la capacitat resilient per articular i posar en pràctica estratègies d’innovació social compartides que aportin solucions intel·ligents, inclusives i compromeses.

The post Innovació social i resiliència appeared first on Coma.

Tanmateix, malgrat l’existència d’un major nombre de xarxes i d’un compromís més elevat per part dels responsables públics per donar suport a la innovació social, el seu coneixement empíric i teòric continua essent desigual. En aquest sentit, esdevé essencial contribuir a enfortir la xarxa de persones que treballen en aquest àmbit amb la finalitat que es promogui una col·laboració més robusta, bo i contribuint a identificar i compartir millor les llacunes de coneixement, importants per definir una agenda comuna.

Així mateix, en un camp emergent com aquest, és necessari també fer senzilla la complexitat teòrica. La dissertació sobre la història de la innovació –un exemple de la qual podem veure en aquest vídeo de Frances Westley, que es transcriu aquí– constata clarament dues qüestions evidents: d’una banda, la necessitat d’evitar quedar atrapats en l’ortodòxia metodològica que reuneix la multitud de disciplines que aborden la innovació social; de l’altra, la cerca de punts de comprensió comuns que permetin fer front als reptes social d’aquest nou segle.

The post Innovació social: fer senzilla la complexitat appeared first on Coma.

Un lider ha de sortir de la sala de ball en què es troba i pujar al balcó per veure amb perspectiva l’activitat febril que s’hi desenvolupa. Perquè el lloc des d’on es mira i la forma en què es mira el context configuraran després les decisions i accions que s’implementin.

Sense aquesta capacitat diagnòstica d’entendre el context, resulta improbable escollir el millor estil de lideratge i, en conseqüència, dissenyar estratègies de poder intel·ligents que combinin de la millor forma possible els diversos recursos disponibles.

L’absència de lideratges amb intel·ligència contextual provoca una falta d’adaptabilitat en la capacitat per conèixer els fets rellevants de l’entorn que permeten comprendre què encaixa amb què, què es pot fer i què no en determinades circumstàncies, quins mitjans funcionaran en quina situació i fins a quin punt.

Aquesta capacitat de perspectiva, que variarà segons el context, permetrà d’entendre la cultura política i avaluar la distribució dels recursos de poder per tal de dissenyar estratègicament un pla que relacioni finalitats i mitjans, objectius i tàctiques, i combini de forma pragmàtica els recursos de poder dur i tou existents.

Sense l’educació de la mirada, els lideratges públics no podran transferir les seves aptituds als diversos contextos en què es troben i estaran mancats de l’ample de banda necessari per sintonitzar millor amb la diversitat de situacions que l’entorn els ofereix.

Perquè la intel·ligència contextual no només permet saber comptar els arbres sinó també veure el bosc en la seva complexa globalitat.

The post Pujar al balcó (o la intel·ligència contextual dels lideratges) appeared first on Coma.