El Pla Local d’Inclusió Social és l’instrument del qual es dota l’organització municipal per concretar i articular la política d’inclusió social i la lluita contra la pobresa en el municipi. En el marc de la creació d’un municipi inclusiu, i des d’una estratègia global de ciutat, el Pla constitueix, més enllà d’un instrument de caràcter operatiu a partir del qual promoure la política d’inclusió social, el marc substantiu que promou el govern local per tal de construir una plataforma compartida entre tots els actors del municipi on establir els compromisos per a la inclusió i la cohesió social en el territori. En aquest sentit, en la construcció d’un municipi inclusió, el PLINCS ofereix un espai de treball en el qual bastir un consens a l’entorn del marc referencial comú i compartit des del qual s’abordaran les actuacions per promoure la inclusió i la cohesió social al municipi.

El suport tècnic de COMA en l’elaboració de Pla d’acció ha apostat per impulsar una estratègia local que orienti i coordini les accions i polítiques d’inclusió social de la ciutat, mitjançant processos participatius i comunitaris, i, alhora, promogui mesures per a la inclusió, la qualitat de vida de la ciutadania i la igualtat territorial, des d’un model de consens i de treball en xarxa de tots els agents socials de la ciutat.

The post Tret de sortida al Pla Local d’Inclusió de Montcada i Reixac appeared first on Coma.

Per tal de resoldre la problemàtica a Catalunya, i amb el finançament de la Unió Europea, es va decidir d’impulsar polítiques actives en l’àmbit laboral que tenen la intenció d’ajudar la població inactiva de joves –que representa un 44,4% del total poblacional– a trobar feina o bé a seguir formant-se professionalment. No obstant això, tot i que es comptava amb un pressupost de 4.385 milions d’euros, les darreres dades mostren que un de cada quatre joves catalans es troba avui en situació de desocupació –la majoria sense ser beneficiaris de cap tipus de prestació econòmica–. Així mateix, els ingressos del col·lectiu han patit una davallada de 206 euros mensuals per personal, bo i situant-se en 872 euros segon les darreres dades, i el risc de pobresa ha crescut 10 punts percentuals, arribant a més d’un 25%. A més, la taxa de temporalitat i ocupació a temps parcial ha augmentat i s’ha produït un decreixement en la qualitat del treball.

Pel que fa a l’educació, el nostre país compta amb un dels índexs d’atur universitari més elevats de la Unió Europea, tot i que des del 2005 la despesa pública per alumne en ensenyament universitari públic s’ha vist reajustat en gairebé un 30%. En l’àmbit de l’habitatge, els joves també es troben amb més dificultats: degut a l’augment dels preus del lloguer, la taxa d’emancipació domiciliar se situa gairebé als 24 anys, encara que gran part de casos esdevingui imprescindible de compartir habitatge.

Davant l’evidència empírica de les dades, les Nacions Unides considera fonamental que el col·lectiu juvenil sigui incorporat en el disseny i la presa de decisions de les futures polítiques públiques. En aquest sentit, els ens locals han de fomentar la promoció de la participació activa d’aquest grup, ja que no només obtindran resultats positius en la difusió i promoció de les noves estratègiques, sinó que també en milloraran l’eficàcia: es comptarà amb el potencial i la capacitat d’aquest col·lectiu per contribuir a donar solució als diversos reptes que hi ha per davant i que, de ben segur, ens cal fer front.

The post El col·lectiu juvenil i el risc d’exclusió social appeared first on Coma.